Crema la nit

Ha caigut la nit

és freda i és fosca

els estels no semblen brillar aquesta nit

almenys no els del cel

estem tu i jo

baix d’aquell cel fosc

contaminat per llums taronja

que contamina la ciutat

una ciutat que sembla estar a mil kilòmetres d’on estem

però està prop

prop com tu i jo

sense tindre intenció ni constancia

dins del rellotge van avançant els minuts

i cada vegada més prop de mi

més prop de tu

els arbres que ens rodejen semblen incendiarse

cada vegada que els mires

i jo

que sóc extremadament inflamable

ja m’havia cremat al primer instant

la inocència s’esvaeix

i es queden les preguntes sense resposta

les mirades tímides amb les que s’enlairem

i poc a poc

el cel crema

la ciutat crema

i tu em cremes

i t’apropes amb suavitat, amb discreció i em beses al coll

i m’incendies

incendis de neu provocats una nit de setembre

m’abraces i de sobte conseguisc veure un estel al cel

cremem la nit

em beses als llavis i perdem el control

cremem el cel

un llit fred que sembla bollir al contacte amb la teua pell

dos cossos que s’enllaçen en un sol quan la raó desapareix

i som animals

i no pensem i ens sentim

ens connectem i no sembla existir res enllà del llençol

la teua pell crema al contacte amb la meua

els crits amagats sota un mar de sensacions 

i tot crema

i de sobte la neu cau, fa fred, han extinguit el foc

i amb el fred naix el teu abraç per l’esquena

que fa que la resta del món es torne a desvaneixer 

i tanque els ulls segura

de que res em podría passar en aquell moment