S'estimarem

M’han contat els teus ulls

que dins teua tot és tempesta

que vols fugir.

L’aire provocat per les teues pestanyes al parpadejar

m’ha susurrat a l’orella que tens por

que el teu cor està tancat

que no vol més punyalades.

El teu cor no vol estimar

ha fet nyucs al voltant que no vol que es desfajen

que vol estar protegit.

Les teues carícies m’han insinuat que volen ser estimades

estar amb un únic cos

amb unes úniques galtes

a les que tocar.

Cada nit intente arrancar-te les pors a mossos

acarician-te

fen-te sentir que hi ha més enllà de les punyalades passades.

Cada nit intentaré llevar-te la por

per a que pugues viure

per a que pugues estimar

Cada nit t’arrancaré les pors amb carícies

que pense transformar en cançons

per a cantarte-les a l’orella

fins que el gel de la teua tempesta

es desfaja i es convertixca en aigua

que puga còrrer lliure per tot el meu cos.