Et deixe que em beses les ferides
però soles si és per sanar-les.
Et deixe que m’abraces per l’esquena
però soles si és per a donar calor.
Em deixe que em beses cada centímetre
però soles si tu em deixes a mi.
Em permitisc el plaer d’acariciar-te l’esquena
però soles si és per a buscar cada constel·lació amagada en ella.
Deixa’m que em perga entre els lunars que tens al cos
i deixa’m que construixca una galàxia amb ells.
Et deixe que em fajes somriure
però si amb això també somrius tu.
Et deixe que m’ocupes el llit
totes les nits que vuigues.
Deixa’m que en ixes nits
puga fer de tu el que vuiga amb les meues mans.
Espera, tinc una idea millor,
i si ens deixem seguir vius, amb cada experiència, junts?
No hay comentarios:
Publicar un comentario