Tot el que m'agradaria dir-te

Voràs, no he sigut del tot sincera amb tu. Em vas dir que feia molt que no tenies carinyo “estable i prop de tu” des de fa molt, i he de dir-te que jo tampoc, he tingut coses, històries, però buides, que mai han conseguit plenar-me. I de sobte has aparegut tu, que m’has fet sentir mil coses a la vegada i no sé com ordenar-les per a que tinguen sentit, m’has fet volar, m’has fet pensar, m’has fet sentir. He de dir-te que jo sóc una persona que agarra carinyo molt fàcilment, però a la vegada m’agafen les pors i les inseguretats, i he de dir-te, també, que tu a mi també m’has tocat el cor, o la patata, que em vares dir tu a mi. He de dir-te que m’has fet calfar-me el cap amb mil coses, m’has plenat de tal forma en tan poc temps que no sé com explicar-me. M’has enganxat, i et trobe a faltar, a tothora m’agradaria parlar-te, i escoltar-te, però, no vull agobiar-te, no sé si faig bé parlan-te, si t’agobie, o si tenies ganes de parlar-me tu també i no ho has fet per les mateixes raons que jo, és algo que no sabré si no t’ho pregunte. Però com et dic algo així?  M’agradaria poder confessar-me, i sé que algún dia tindré valor per a dir-te-ho tot, potser ha sigut tan ràpid tot que no sé si és real, si tot el que m’has fet sentir amb la teua presència a la meua habitació i als meus somnis han sigut això, somnis. Però quan em dius que si et mire amb ullets no et pots resistir, la que no pot ressistir-se sóc jo, i et tinc lluny, i odie dir aquestes coses per reds socials, on tot sembla buit i sempre es dona lloc a malentesos. Cada dia tinc mes ganes de dir-te tot açò, i sembla que qualsevol nit ho faré, he de vèncer la por, eixa que s’ha anat creant amb el pas del temps i les punyalades, i amb tu, poc a poc, ho faig. Em fas vèncer la por, tu m’has donat eixe carinyo prop de mi que duia tant de temps esperant. I no sé com dir-te tot açò sense semblar una boja que viu a la velocitat de la llum. Però necessite saber, saber que penses tu de tot, que penses sobre mi i que sents. Em costa obrir-me per això, per no saber que vindrà darrere. Però amb tu tinc eixa seguretat que em falta, algún dia em donaràs tota la que necessite i podré dir-te tot açò que hui escric, dona’m el valor, les ganes.